El senyor Erdogan diu que els manifestants de la plaça de Taksim són terroristes. Fixeu-vos-hi: era el mateix que deien els bocamolls oficials del PP dels manifestants del PAH, la plataforma contra el desnonament. Els titllaven de “amigos de ETA” i d’ “usar los mismos procedimientos que Batasuna” sense tenir el compte un petit detall: el dret a la vivenda digna ve en la Constitució Espanyola del 78, es estrany que no l’hagen llevat, però segueix a la Carta Magna.
Si un capellà abusa del seu acòlit, ¿Es converteix en un “fals capellà”?. Doncs, això és el que li passà al monjo saholín de Bilbao que, quan es descobrí que havia matat sàdicament a dues dones (com a mínim), es convertí en “falso monje saholín” ¿Per què fals? ¿On donen les credencials? ¿Quina és l’autenticitat dels estudis místico-guerrers en un centre sota el control de la burocràcia totalitària xinesa? Són preguntes que ningú es va fer, el programa d’ Eduard Punset tampoc, quan la suposada eminència de les tècniques d’autocontrol asiàtiques encara no havia mort ningú. O no li havien descobert l’empanada.
Admirem el poder de la ment però als psiquiàtrics no sol haver-hi problemes de coeficient d’ intel·ligència.
Amb les armes químiques d’ Al Asad passa el mateix: primer són presentades com una possibilitat malèfica i una cota d’ inhumanitat inacceptables (com si metrallar a la població fos menys infame) i després, casualment, troben les armes... que justifiquen la “humanitària” intervenció occidental. Que existeixen les armes o no, no té cap importància. El que hi compta és l’excusa. Però de l’ocupació d’Afganistan no quedarà més que el règim insostenible de Karzai (quasi igual de bèstia que el dels taliban, encara que això sí: obert a les empreses mineres i petroleres de l’amic occidental) i de l’ocupació d’ Iraq, un malson de atemptats, desordre i sang en un país realment dividit en tres trossos. Però no es desgavell: algú ha guanyat i no són les “raons humanitàries”
No hay comentarios:
Publicar un comentario