martes, 11 de junio de 2013

No hi ha medicaments innocus

Una amiga meua usa una bona part del seu temps atenent a un germà malalt de càncer que acaba de ser operat en un hospital de València. La operació va eixir bé i les perspectives són acceptables, quasi bones.
El pacient ja es troba a casa i prengué les primeres dosis d' un medicament hospitalari, és a dir que no és servit a les farmàcies. Bo, no exactament. Com que, en principi, només li donaren un parell de comprimits, en demanà més a la farmàcia on l'enviaren a l'hospital a per les pastilles, a no ser que...a no ser que pagara els mil euros que, segons li aclariren, costa una capsa del medicament, que tampoc no té massa pastilles. Mil euros.
No puc imaginar-me de que pot estar fet un medicament per a valdre mil euros, potser de floquets d'or passats per la gepa d'Ana Mato. L' única explicació plausible és la infinita gola de la indústria del ram. La meua amiga ha tingut que passar de nou per l'hospital a "camellejar" noves dosis per al seu germà. I tornarà tantes vegades com calga.
El més curiós de tot és que no es tracta d' un medicament psicoactiu, suceptible de ser convertit, d'amagat, en pindola estimulant o visionària. Es pura gasiveria preventiva: per si algú en gasta massa de medicament.
No hi ha medicaments innocus. En cap sentit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario