Enmig del femer del franquisme, hi havia algunes perles. Una d'aquestes era la periodista Margarita Landi que començà fent crònica social però que, ben aviat, va descobrir que la indagació del crim ens fa conèixer més i millor una societat concreta: es va convertir en l'estrella d' El Caso, un periòdic que llegia molta més gent de la que estava disposada a reconèixer-ho.
Margarita Landi -feminista a la seua manera car conduïa cotxe, usava pipa i es deixava retratar amb una pistola-ha retornat a l'actualitat gràcies al novel·lista Luis Garcia Jambrina que l'ha convertida en personatge central d' En tierra de lobos. En la narració es fa referència a un dels costums més extravagants del règim de Franco: la quota de sang. Almenys durant una època la revista no podia publicar més que un episodi sangonós per setmana.
És ben sorprenent la prevenció de la censura d'un sistema que va ser el feixisme més genocida d' Europa després del nazisme. La sang era l'especialitat del Règim: començà afusellant i acabà afusellant, però la iniciativa criminal privada, estava molt restringida, fins i tot a efectes de publicitat. Ja s' hi veu que en això, com en la resta de coses, el interés del General(íssim) estava sempre per damunt del particular.
