Quan a Daniel Belda se li va acudir etiquetar els seus vins en valencià, va rebre algunes advertències -una part d'elles procedents d'entitats professionals- sobre la il·legalitat de la seua iniciativa. Dani es mantingué ferm en la seua opció, perfectament respectable. És increïble que històries con aquestes siguen possibles quasi trenta anys després de l'aprovació de l'Estatut d' Autonomia.
Al dinar dels premis Turia, vàrem beure el blanc Verdil, el negre Ca Belda i -oh, sorpresa!-un interessantissim vi dolç que combina l'el·laboració tradicional amb els procès de "noble porriture" dels vins Tokaji, és a dir passificació i fongs benèfics i controlats -. El resultat és un excel·lent vi de postres. Que jo sàpiga encara no s'ha comercialitzat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario