Quan ja creiem que el valencia era més antic que Sumèria i Babilònia, més que el sànscrit i el grec, l'autèntica llengua que es salvà del Diluvi i que un colomet li portà al pare Noé en el bec (junt a una branqueta d' olivera), ara resulta que, segons Lo Rat Pansit, és, només tardoimperial, és a dir una llengua nascuda amb la descomposició de l'Imperi Romà. Efectivament, els problemes de diarrea (i logorrea) perduren des d' aleshores. Prrrrrrt, plaps, flop.
Segons Lo Rat Prenyat, Marc Aureli Cigronet -ciutadà d' Ontinium (actual Ontinyent)- anava passejant pel carrer quan es va produirla caiguda de l' Imperi Romà tal i com es veu a les pel·lícules de Hollywood. Trontollaven els edificis, s'ensorraven les teulades, volaven els voladissos (con és la seua obligació) i un bon tros de voladís anà caure-li al pobre Marc Aureli, seccionant-li el coll. Miraculosament, el cap separat començà a parlar en valencià: "Butifarres i ous fregits/tornen cegos als marits".
Ningú no vulgué perdre' s els accents i dolceses de la nostra llengua valenciana i d' ençà que la parlem tots a una veu, germans vingau.
Sobre el descompost romà
parla el lorito valencià
No hay comentarios:
Publicar un comentario