SER NEGRE NO ÉS UN OFICI (4)

Dotze homes nerviosos

Amadeu Ferragut

El comitè assessor de Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, estava reunit de feia dos hores: tres economistes belgues, un politòleg hongarès i set becaris. Els joves combatien els calfaments de cap amb cerveses. Jean Claude, amb el tercer whisky.

-Vegem –va dir el senyor Juncker–, cal una amenaça que faça que el grecs tremolen

-¿Disfunció erèctil? –proposà un dels becaris

-No, una cosa pitjor.

-¿Caspa i calvície prematura?

-No, ha de ser una cosa més forta.

-Ja ho tinc –va dir Sandor, el politòleg–. Si no accepten les mesures d’ austeritat, afavorirem l’ ingrés en la UE de Turquia.

-Bona idea! Però no és prou. Cal una miqueta de guerra preventiva: atacar-los i que, damunt, se senten culpables i assenyalats.

-Ja ho tinc –va dir François, un dels economistes belgues–. Direm que l’eixida de Grècia seria per a Europa el doble de desastrosa que la fallida de Lehman brothers. Que serà el germen de la seua dissolució...

-Jo crec –va dir Franz, economista i belga de l’altra Bèlgica – que és una excessiva culpabilització de Grècia.

-¿I qui diu que Grècia tinga cap importància? –es preguntà Juncker -. Es tracta que la gent conserve la seua fe en Déu.

-Per això la troika són tres: com la Santíssima Trinitat –va dir un becari simpàtic el nom del qual Juncker no era capaç de retenir, i menys encara després del quart whisky.

-En Déu i en el primer comandament: “Estimaràs els diners per damunt de totes les coses i els diners dels altres com si ja foren teus” –afegí Juncker.

-No sé –insistí Franz–, la base de l’economia no és un dogma de fe.

-¿Qui ha dit que no? ¿Com podrien creure’s sinó que després de tants sacrificis, tornarà a eixir el sol i serem més rics?

-Una gent que ha votat a Alfonso Rus, por creure que els burros volen –va dir Vicent, el becari valencià.

-Però a mi em fa por la reacció dels treballadors europeus –va dir Franz, posseït pels escrúpols.

-Els metal·lúrgics d’ara volen ser com Rossy de Palma i si això no és possible, volen tenir un cotxe amb els cristalls fumats com el Obama, t’ ho dic jo –replicà Juncker.

-Podríem dir –apuntà l’hongarès Sandor– que si el grecs abandonen Europa, Vladimir Putin demanarà la ciutadania americana, això segur que els acollana.

Els ulls de Juncker brillaren per primera vegada a través de la boirina de 40 graus (baumé):

-Genial! Més encara: direm que Bill Clinton el farà ciutadà honorari d’Arkansas –celebrà Juncker tot fent palmes com una criatura.

-Quan el mal ve d’Arkansas/ a tots alcança –concluí Vicent, el becari valencià.