CUINES LOCALS, MARQUES GLOBALS
Emili Piera
Tenia
raó Julio Camba: el cotxe s’ha revelat com el millor amic de la bona cuina. Per
local i localista que siga una determinada comunitat, el cotxe ajuda a trobar,
a pocs quilòmetres de casa, una cuina digna. I a fugir de la rutinària. I això
val també per a comarques molt despoblades com el Racó d’Ademús o l’Alt
Millars. Ho he comprovat.
Hi ha una esplèndida cuina a vora
carretera, una cuina de bar de poble, de rostidor de carn, tot i que el peix ja
no és barat enlloc. Fins i tot hi ha bons arrossos de menú, el que semblava
impossible. De l’arròs i la pàtria i el monopoli sentimental de la paella, ens
parlarà un especialista con Santos Ruiz.
El primer negoci alimentari que es
globalitzà fou el del vi (i l’oli): en són testimonis les troballes
arqueològiques de àmfores romanes, púniques o gregues. Joan Martin ens parlarà
d’ un jaciment submarí de vins d’Alacant cobejats per la Royal Navy. I Paco
Alonso de les darreres sensacions de la cuina sorprenent i/o innovadora.
Una entrevista de Segon Plavi al cuiner
revelació Miguel Barrera (Cal Paradís), única estrella Michelin en tot Castelló,
servirà per a il·lustrar les darreres derives de l’alta cuina: crisi.
Tancaments seguits de proliferació. El cuiner com a marca. Les franquícies i
gastrobars com a solucions econòmiques. Els imperis planetaris a l’estil Joel
Robuchon, les assessories i la cuina com a negoci multinacional. Arzak s’ha
plantat a Madrid y Londres, Barrera debutarà a Liverpool y les tapes
hispàniques triomfen arreu del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario