sábado, 1 de junio de 2013

LA POSICIÓ DEL VI
El Matarranya és un territori aragonés de parla catalana on sempre s'han criat vins que, darrerament, van escalant posicions o, simplement, tenen el suport promocional suficient per a fer-se un lloc al mercat no sols de la compra-venda, sinó dels prestigis. Parle de marques com Venta d'Aubert (proveïdors de Swissair) o de Lagar d' Amprius, que conec bé, especialment la seua meravellosa garnatxa.
En la presenció dels vins de Lagar d' Amprius a València el representant de l'empresa, Pedro Casas, va dir que a les parcel·les on crien les seues vinyes fa, a penes, set anys es cultivava ordi. Aquesta és una constant històrica: la lluita per l'espai agrícola entre cereals i ceps. La cosa ve, com a mínim, del temps dels íbers.
Em contava l'arqueòleg Pierre Guerin que només l'aristocràcia guerrera ibera consumia vi. Per a la infanteria, hi havia cervesa perquè el mateix blat o ordi o civada que es panificava, valia per a fer la beguda daurada i amb bromera: tot era aliment. Nomes els rics i caps de família àmplia estaven en condicions de reservar una part de la terra agrícola per a produir un luxe: el vi. Una poció de prestigi usada, també, en cerimònies com les libacions als déus.
En principi foren els cantants de fama, els actors i directors internacionals, els empresaris de la rajola els que no semblaven capaços de viure sense la seua marca de vins pròpia. Ara també son alguns dentistes, arquitectes o advocats -pura classe mitjana- els que es llancen a el·laborar vi amb una passió arrabassadora. Amb això no fan sinó seguir un impuls antiquíssim.
El vi ben dut és font de prestigi i de ganàncies constants i relativament segures (dins de l'incertesa general). Pot afirmar-se (amb molts matissos) que els bodeguers suporten la crisi molt millor que els bons cuiners, si no són figures mediàtiques.
Si us passejeu per la Terra Alta o el Priorat que són terres tan belles com dures i aspres i poc poblades, comprovareu amb una ullada als seus logarets que l'edifici més notable de cada aldea no es l'església o l'ajuntament, sinó la bodega. De vegades, és fins i tot, una joia arquitectònica, com passa al Pinell de Brai.


                         Vinyes de Fontanars (Vall d'Albaida). Maig