El Matarranya és un territori aragonés de parla catalana on sempre s'han criat vins que, darrerament, van escalant posicions o, simplement, tenen el suport promocional suficient per a fer-se un lloc al mercat no sols de la compra-venda, sinó dels prestigis. Parle de marques com Venta d'Aubert (proveïdors de Swissair) o de Lagar d' Amprius, que conec bé, especialment la seua meravellosa garnatxa.
En la presenció dels vins de Lagar d' Amprius a València el representant de l'empresa, Pedro Casas, va dir que a les parcel·les on crien les seues vinyes fa, a penes, set anys es cultivava ordi. Aquesta és una constant històrica: la lluita per l'espai agrícola entre cereals i ceps. La cosa ve, com a mínim, del temps dels íbers.
Em contava l'arqueòleg Pierre Guerin que només l'aristocràcia guerrera ibera consumia vi. Per a la infanteria, hi havia cervesa perquè el mateix blat o ordi o civada que es panificava, valia per a fer la beguda daurada i amb bromera: tot era aliment. Nomes els rics i caps de família àmplia estaven en condicions de reservar una part de la terra agrícola per a produir un luxe: el vi. Una poció de prestigi usada, també, en cerimònies com les libacions als déus.
En principi foren els cantants de fama, els actors i directors internacionals, els empresaris de la rajola els que no semblaven capaços de viure sense la seua marca de vins pròpia. Ara també son alguns dentistes, arquitectes o advocats -pura classe mitjana- els que es llancen a el·laborar vi amb una passió arrabassadora. Amb això no fan sinó seguir un impuls antiquíssim.
El vi ben dut és font de prestigi i de ganàncies constants i relativament segures (dins de l'incertesa general). Pot afirmar-se (amb molts matissos) que els bodeguers suporten la crisi molt millor que els bons cuiners, si no són figures mediàtiques.
Si us passejeu per la Terra Alta o el Priorat que són terres tan belles com dures i aspres i poc poblades, comprovareu amb una ullada als seus logarets que l'edifici més notable de cada aldea no es l'església o l'ajuntament, sinó la bodega. De vegades, és fins i tot, una joia arquitectònica, com passa al Pinell de Brai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario