L’ INHUMANA VELOCITAT
Per a entendre millor l’accident ferroviari
de Santiago, amb vuitanta morts, cal baixar a la conducta animal de l’espècie.
Tot el món té experiència d’haver-hi trobat animals rebentats i fins i tot
planxats pel trànsit en tota classe de carreteres: aus, eriçons, rates,
conills, etc.., per a ells ha resultat funesta la circulació rodada: en el seu
patrimoni genètic no hi ha cap defensa front a les nostres velocitats. Ni
contra el volum i pes dels nostres vehicles. A les persones ens passa el
mateix: 200 quilòmetres per hora -300 per hora, ja és pur vertigen- és una
velocitat inhumana, tot i que la podem assolir i beneficiar-nos-en.
No s’hi pot confiar un tren a dos-cents
per hora als reflexos d’una persona. No hi ha reflexos tan bons. Cal alguna
classe d’automatisme que puga preveure un canvi de 200 a 80 quilòmetres per
hora, si falla la vigilància humana (i si no falla, també). I més si és en una
corba o canvi de via. Seria un ressort complementari de la parcialment inútil
vigilància humana...inútil a dos-cents quilòmetres per hora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario