Però que és Internet?

Internet va ser un dispositiu en xarxa per a fer possible la comunicació, ni lineal ni jeràrquica, multinodal, entre nuclis de decisió separats i, probablement, confosos. L'escenari teòric era, òbviament, militar, apocalíptic, postnuclear. Si Internet era això, vol dir que, com deia Leonard Cohen, l'apocalipsi ja ha tingut lloc, la Bomba ja esclatà, sense haver de lamentar massa morts: estem en l'era Internet.
Després, els ciutadans comuns, les plataformes per tota classe de drets i minories prenguérem a l'assalt la joguina i l' Imperi ha pres mesures per a defensar-se de nosaltres. Ho espia tot: estableix nexes, freqüencies, pautes, xarxes. Després, tot això es processa i, al remat, apareix la foto de les deu amenaces potencials de major calat. Amenaces al mateix poder de l' Imperi; els ciutadans, els importen una bona merda, amb perdó.
Aqui, ens deixen entrar en totes bandes, però s'apunten l'adreça, el telèfon i les aficions. Es queden la foto. A Xina, no els deixen ni entrar. L'imperi és una vergonya i els poders de recanvi -Rússia i Xina-, encara en són una de més gran.
El problema per a la democràcia i les llibertats, és que EE UU hauria de fer el que diu que fa a La Guerra de les Gal·làxies: defensar la Federació i protegir-se de l' Imperi. Però no, vol ser les dues coses alhora i això, senzillament, és impossible: EE UU és un imperi i, a més, de matriu romana, que no hel·lènica. Bush el Menut, va ser Calígula i ara el Obama és, pot ser, Claudi. D' aqui la constant erosió de les llibertats en una de les seues pàtries, l'hegemonia de la propaganda (com a forma de creació de realitats alternatives i de disseny del futur) i la nova vitalitat de la soterrada corrent teocràtica que sempre ha estat una amenaça per a la salut i la felicitat d'aquell gran país.