miércoles, 31 de julio de 2013

L' ACCIDENT D' ANGROIS


L’ INHUMANA VELOCITAT
Per a entendre millor l’accident ferroviari de Santiago, amb vuitanta morts, cal baixar a la conducta animal de l’espècie. Tot el món té experiència d’haver-hi trobat animals rebentats i fins i tot planxats pel trànsit en tota classe de carreteres: aus, eriçons, rates, conills, etc.., per a ells ha resultat funesta la circulació rodada: en el seu patrimoni genètic no hi ha cap defensa front a les nostres velocitats. Ni contra el volum i pes dels nostres vehicles. A les persones ens passa el mateix: 200 quilòmetres per hora -300 per hora, ja és pur vertigen- és una velocitat inhumana, tot i que la podem assolir i beneficiar-nos-en.
No s’hi pot confiar un tren a dos-cents per hora als reflexos d’una persona. No hi ha reflexos tan bons. Cal alguna classe d’automatisme que puga preveure un canvi de 200 a 80 quilòmetres per hora, si falla la vigilància humana (i si no falla, també). I més si és en una corba o canvi de via. Seria un ressort complementari de la parcialment inútil vigilància humana...inútil a dos-cents quilòmetres per hora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario